Cuando nos encontremos no
habrán puesto las calles, seguramente no habrá amanecido más temprano y, de
esto estoy seguro, Dios no querrá ayudarnos.
L’infern se’ns obrirà al davant com s’obria la
Mar Roja per Moisès. Onades de roca i lava com murs flanquejant el nostre
descens, humiliaran el nostre error. Una olor terrible de fúria i sofre. I els
ulls se’m buidaran a les teves mans obertes… i estarà malament. D’això, tot
estarà malament.
Quan et vegi,
estaràs prou lluny com per poder-te mirar als ulls, però a mesura que avanci
cap a la teva roba, aniré acotant el cap i m’enredaré a la terra sense
asfaltar. M’estudiaré els noms de totes les arrels d’aquest solc que separa les
teves avarques de les meves… fins que esmentis tu el meu. I estarà malament.
Pujarem al
ferrocarril i de tots els seients, seurem als reservats per vells, embarassades
i coixos, i estarà malament. Tot això estarà malament.
Ens agafarem les
mans i ens esclataran bòfigues als palmells de les mans i ens creixeran pèls de
senglar als dorsos. Ens lleparem les ferides com animals vençuts i aquesta
serà la última cosa que ens posem a la boca.
