diumenge, 9 de desembre de 2012

Caprice du Malin

Cuando nos encontremos no habrán puesto las calles, seguramente no habrá amanecido más temprano y, de esto estoy seguro, Dios no querrá ayudarnos.



Quan et vegi, estaràs prou lluny com per poder-te mirar als ulls, però a mesura que avanci cap a la teva roba, aniré acotant el cap i m’enredaré a la terra sense asfaltar. M’estudiaré els noms de totes les arrels d’aquest solc que separa les teves avarques de les meves… fins que esmentis tu el meu. I estarà malament.

Pujarem al ferrocarril i de tots els seients, seurem als reservats per vells, embarassades i coixos, i estarà malament. Tot això estarà malament.

Ens agafarem les mans i ens esclataran bòfigues als palmells de les mans i ens creixeran pèls de senglar als dorsos. Ens lleparem les ferides com animals vençuts i aquesta serà la última cosa que ens posem a la boca.

L’infern se’ns obrirà al davant com s’obria la Mar Roja per Moisès. Onades de roca i lava com murs flanquejant el nostre descens, humiliaran el nostre error. Una olor terrible de fúria i sofre. I els ulls se’m buidaran a les teves mans obertes… i estarà malament. D’això, tot estarà malament.